Digui, digui… amb un sonriure

    Amb la difusió i  ús generalitzat  del telèfon mòbil i els missatges de text  també s’ha difús una sèrie de abreviatures (de fet crec haver vist un llibret que dona uns pautes per a escriure correctament de forma abreviada)  i els emoticones. Aquests són una sèrie de signes que representen sentiments o estats d’ànims.

   Realment aquests icones van néixer abans de l’era digital, de fet l’any 1881 a una revista americana varen representar  expressions facials utilitzant el teclat de la màquina d’escriure (melancolia, indiferència, sorpresa i alegria) per primera vegada. Gairebé un segle més tard apareixia el conegut icone smiley que s’usava per a diferenciar el missatges seriosos de les bromes. Després se generalitzaren altres cares amb diferents expressions, com ara L. A l’actualitat s’hi troben desenes de modalitats i inclús hi ha teclats que les incorporen.

   El que resulta curiós és que tant a occident com a orient s`han desenvolupats diferents emoticones per a expressar el mateix, per bé que a orient es troba més difós el seu ús i  a Japò hi ha mòbils amb centenars.

   Veguem uns quants…

oriental	emoció	occidental
(^_^)	Feliç	: -)
(;_;)	Trist	: -(
(*O*)	Sorprès	: O
( ^_ –)	Aclucada d’ull	; – )
(^o^)	Riure	: D
( # ^. ^# )	Enrajolat
( ^^;)	Vergonya
m(_ _)m	Disculpes/   demanar perdó

   En línees generals a orient el centre de l’expressió són els ulls i la disposició és vertical, mentre que a occident és la boca el centre la disposició és horitzontal (imatge girada)